Tot li va malament, a l’Investigador. Una veritable epidèmia de suïcidis s’ha escampat entre els treballadors de l’Empresa, i només arribar a la ciutat per investigar-ne els motius, les coses se li comencen a girar en contra: neva sense aturar, tothom li és hostil, i tan sols troba refugi en una habitació esgarrifosa a l’Hotel de l’Esperança. Així comença aquesta comèdia negra, una novel·la hilarant des de la fredor i el desconcert, farcida de situacions que gelen la sang del lector gràcies a la mirada punyent i tanmateix pietosa de Philippe Claudel.

Avisats per una inquilina preocupada perquè un dels seus veïns fa temps que no dóna senyals de vida, dos
policies troben el cadàver d’un ancià al llit. L’anàlisi forense dictamina que l’han asfixiat i l’escorcoll de
l’habitatge fa descobrir retalls de diari sobre una noia que al 1944 va ser escanyada i el cos de la qual va ser
dipositat al darrere del Teatre de Reykjavík. Pot ser que les dues morts estiguin relacionades, malgrat les sis dècades
que les separen? Enllaçant present i passat i recorrent a dues parelles de detectius atípiques, Indridason traça la
línia inquietant i complexa que uneix els dos casos, marcats per la violència contra les dones i l’aparició d’estranys
elements sobrenaturals.

La colònia espanyola de Fernando Poo, a Guinea Equatorial, als anys cinquanta: una jove barcelonina, Teresa,
hi acut per viure amb el seu marit, el terratinent Alberto Cirer, amb qui s’ha casat a distància. La Teresa, per fi
lliure, per fi feliç. Però allà, les finors provincianes de la colònia conviuen amb la natura salvatge, la violència i
l’explotació. En paral·lel, un fresc coral extraordinari del Cadaqués aïllat dels anys vint i trenta ens submergeix en
les tensions latents entre les faccions del poble, empeses per les enveges personals i la presència indefugible de les
bruixes. I, en un contrast colpidor, la segona part del llibre ens porta al Cadaqués dels anys seixanta, amb els
estiuejants progres, l’ambient desinhibit, els artistes, les festes...

Ets dels que menges cada dia de tàper? O dels que t’agradaria fer-ho però no saps com organitzar-te? Tant
si ets d’un grup o de l’altre, L’hora del tàper es convertirà sens dubte en una eina imprescindible a l’hora de
preparar les teves carmanyoles. A la primera part del llibre s’ofereix el decàleg bàsic del bon ‘taperista’, amb
consells per planificar els menús, per calcular bé les quantitats d’aliments, per evitar els tàpers avorrits... Perquè,
en definitiva, a més de constituir un estalvi molt important per a l’economia familiar, els tàpers ajuden a menjar de
manera saludable.

Dilluns, 26 d’agost de 2013. A pocs dies de la Diada, troben al seu pis de Barcelona el cos sense vida del
professor escocès Paul McEwan, assessor del Govern català en el procés cap a la independència. McEwan havia d’explorar
les vies jurídiques que garantissin que una Catalunya independent continués dins la Unió Europea. Enmig de l’escàndol,
l’advocat Josep Roger Moreno, poder a l’ombra de la Generalitat, envia el detectiu Manel Latorre a Aberdeen per mirar
de recuperar la feina del jurista, que sembla haver-se evaporat. Allà, en comptes de certeses Latorre hi troba encara
més preguntes: Què hi feia realment McEwan a Catalunya? Qui s’entesta que no trobi el que ha anat a buscar? Quin
interès té Moreno en aquest cas? I, sobretot, on és la noia amb qui es veia el professor?

Al jardí d’una antic casalot okupat del barri barceloní de Vallcarca ha aparegut el cadàver d’una noia. La sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra Norma Forester rep una trucada incòmoda perquè hi vagi de seguida. La investigació porta la Norma a submergir-se en l’entorn de la víctima: les empreses on va treballar, el marit, la seva millor amiga... La crisi, que ho amara tot, ha convertit un món quotidià en un caldo de cultiu de possibles delictes, on el bé i el mal no es destrien del tot. Però el cas és més delicat del que sembla, i tenint-hi una filla implicada, la Norma faria bé de no barrejar-s’hi. I mentrestant, un accident a l’aeroport del Prat amb centenars de morts fa que no pugui comptar amb el seu marit Octavi, que és metge forense i que inesperadament es retroba una antiga amant que li complicarà la vida.

Ara mateix vivim en l’ull de l’huracà, en la crisi de totes les crisis. En aquest racó d’Europa i del món,
se’ns està dient que s’ha acabat el bròquil, que ja no hi ha contracte social, que la democràcia i els drets socials no
tenen per què ser compatibles. I que ho hem d’acceptar perquè no hi ha més remei. Però la democràcia no és votar per
poder canviar governs sense poder canviar polítiques. La crisi és el fruit d’una profunda desigualtat, una desigualtat
que el capitalisme financer només contribueix a augmentar, una desigualtat afavorida per una democràcia on decideixen
els diners i no la gent. I mentrestant, l’austeritat que se’ns imposa no serveix per sortir de la crisi, sinó perquè
alguns se n’aprofitin, aprimant drets com mai i privatitzant allò que fins ara era públic.

Especialitzat en afers internacionals i actualment director del diari El País a Catalunya, Lluís Bassets
explica, qüestiona i contextualitza com s’ha esdevingut, setmana a setmana, el canvi radical que els darrers quatre
anys ha sotragat Catalunya. Des d’abans de la sentència del Tribunal Constitucional, fins avui, quan l’independentisme
és en primer pla del debat polític i social. Amb un punt de vista voluntàriament distanciat, que permet aproximar-se a
la realitat fugint de maximalismes en clau interna, i aprofundint en l’evolució dels fets tant com en l’evolució de la
percepció que n’hem tingut i l’anàlisi que se n’ha dut a terme, Cinc minuts abans de decidir, és una contribució al
diàleg i al debat, en un moment que molts ciutadans demanen reflexionar.